EL BISBE ANTONI DEIG EN UNA CELEBRACIÓ A L'ESGLÉSIA DE NAVÀS
Recordem també un poema que va dedicar al seu poble natal:
| DARRER CAMÍ, CAMÍ DE BASTÓ |
Navàs! Poble novell que m'has vist néixer i créixer. No t'he dit mai una paraula suau, un vers, un poema, ai! Ni en so de guerra ni de pau. Ara, a les meves velleses, sembla que, ales empeses, volo cap a tu, freturós i et veig allargassat de la muntanya al Llobregat, saltironant com gos enjogassat. Ja torno; jubilat seuré als bancs del Passeig prenent el sol o la fresca. Els joves faran gresca i jo, cremat l'ormeig del meu treball, seguiré la ruta avall camí de bastó sense quimera. Ja tot queda ben enrera. Només tu, Navàs, en l'horitzó, em seràs passat i futur alhora. Si la meva ànima plora consol em donaràs, NAVÀS! (Poema de Mons. Antoni Deig dedicat a Navàs, el seu poble natal i llegit al pregó de la Festa Major del poble, l'any 1997). |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada