"A l’atenció de Mn. Climent Forner i participants en la presentació a Navàs de la MISCEL·LÀNIA HOMENATGE AL BISBE ANTONI DEIG (16-X-2015).
Benvolguts amics i amigues: En primer lloc, us prego que disculpeu la meva absència avui en aquest acte d’homenatge al bisbe Antoni Deig, degut a qüestions d’agenda per haver d’atendre diversos actes la tarda i vespre a la nostra diòcesi de Barcelona. M’hauria agradat molt de ser-hi present per l’estima personal que sempre he tingut al bisbe Antoni, sobretot els tretze anys que vam compartir missió pastoral a Menorca, i els anys que vam seguir veient-nos i col·laborant junts aquí, a Catalunya, visitant-lo a Solsona, on sempre era més que ben rebut, i en tantes altres tasques, especialment en el camp de la catequesi i la pastoral.
Recordo molt bé quan vaig participar en la celebració del cinquantè
aniversari de la seva ordenació sacerdotal. D’aquell dia recordo molt l’afecte
que tota la diòcesi li va demostrar i les paraules entranyables que ens va
dirigir a tots plenes d’emoció. A ell, també ho recordo de Menorca, li passava
això, fàcilment s’emocionava. Vivia tant la seva vocació de pastor i l’amor a
la gent, a tota la gent sense diferències de cap casta, a tot el poble, que li
sortia del cor tot el que deia i feia. Les paraules que li vaig dirigir aquell
dia també a mi em sortien del cor perquè havia aconseguit que el tracte amb ell
era la d’un home senzill, un bon pastor, pare, germà i amic que va passar entre
nosaltres fent el bé.
Em va passar el mateix quan em vaig assabentar de la seva mort i, fent-me
present a Solsona per a la Missa exequial junt amb tants amics que l’estimàvem,
vaig entendre més l’estimació de tot un poble cap a ell. Aquella celebració era
tot un himne clamorós a la senzillesa i a la humilitat que havia fet honor al
lema episcopal que havia escollit i amb què—rem a la mà per bàcul—sempre va fer
realitat entre nosaltres, abans i després del seu pas per Menorca: “per
atansar-me als homes.” És el que de nosaltres la gent ens demana i espera: que
siguem propers, comprensius, dialogants, misericordiosos i que, com ens diu el
papa Francesc referint-se al bisbe com a pastor del seu ramat, “de vegades
estarà al davant per indicar el camí i cuidar l’esperança del poble, altres
vegades estarà simplement enmig de tots amb la seva proximitat senzilla i
misericordiosa, i en ocasions haurà de caminar al darrere del poble per ajudar
els ressagats i, sobretot, perquè el ramat mateix té el seu olfacte per trobar
nous camins” (EG 31).
El bisbe Antoni Deig era així. Implicat amb el ramat, entenia i vivia com
a pròpies les aspiracions legítimes de les persones en la seva individualitat,
com a Església i com a poble, per això sabia en cada moment fer present
l’Evangeli de Jesús i predicar el manament de l’amor. A Menorca, ho comentàvem
moltes vegades: sempre ens deia que ens estiméssim. I, si li dèiem que sempre
deia el mateix, ens responia que era el més important que ens havia manat Jesús. Pastor i ramat caminant
junts, donant-se confiança, escampant afecte i solidaritat. Sempre agraeixo al
Senyor tot el que vaig aprendre d’ell. I
és el que suposo que també compartiu amb mi des de la vostra experiència que,
amb la seva estimació, ben segur que la guardeu dins el cor.
Més coses les explico en l’article que em vau demanar per a la
Miscel·lània que avui es presenta a Navàs, el seu poble natal, i a ell em
remeto perquè en pogueu conèixer més detalls. Si és possible, m’agradaria en
algun altre moment seguir compartint aquesta vivència plena d’humanitat i de
fe, per a mi sempre tan entranyable i encoratjadora.
Una abraçada ben fraternal del vostre amic,
SEBASTIÀ TALTAVULL, bisbe
auxiliar de Barcelona i vicari general del bisbe Antoni, a Menorca (14/10/15)."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada