L’església de Sant Bartomeu, com altres d’arreu del país, fou desmantellada i utilitzada com a magatzem
per l’exèrcit mentre durà la guerra civil espanyola. Ja a les acaballes del conflicte, quan les
necessitats s’accentuaren, les fustes que cobrien el terra foren arrencades
i aprofitades com a combustible.
Un cop acabada la guerra, els feligresos de la Valldan acudiren voluntàriament a fer neteja de l’interior de
l’església, amb la intenció d’anar-la reconstruint de mica en mica.
L’any 1940, essent el rector de la parròquia mossèn Jaume Casaponsa, es posaren
les fonts baptismals, s’incorporà el
viacrucis i es col·locà una tarima per l’altar. El 1941 s’arranjà el paviment i s'hi posà el mosaic.
El 12 de juliol de 1942, essent alcalde de La Valldan Joan Badia Noguera i essent regidors Lluís Armengou
Casellas i Silvestre Vila Canal, actuant com a secretari Lluís Costa, se
celebrà un ple municipal en el que l’alcalde manifesta la necessitat de reparar
els danys produïts a l’església de Sant Bartomeu. Així és que
decidiren nomenar una comissió que elaborés un pressupost per cobrir les
despeses de les obres i la compra d’una imatge de Sant Bartomeu, amb la
intenció d’assistir a la seva benedicció el 24 d’agost d’aquell mateix any, dia
de la celebració de la Festa Major.
No hi ha constància dels noms de les persones que formaren part de la
Comissió i tampoc s’ha trobat cap indici del pagament del cost de la imatge.
Pel testimoni d’algunes veïnes que encara recorden els fets, se suposa que no es va poder instal·lar aquell mateix any
tal com desitjava la corporació
municipal.
La compra de la imatge del Sant Patró tingué lloc entre els anys 1943 i
1944 i una mica més tard s’adquirí la del Sant Crist. Aquestes dues accions suposaren un pas més abans de culminar el projecte de
reconstrucció total de l’església, que acabaria amb l’estrena de la campana el
1949, quan el rector era mossèn Ramon Cirera.
La talla de Sant Bartomeu s’encarregà
a un escultor de Barcelona, del qual se'n desconeix el nom. Se sap que l’encàrrec es
féu efectiu per mitjà del mestre fuster Ramon Vila Canal de Cal Silvestre, que
en aquella època tenia un taller a la capital catalana. L’arribada del sant a
La Valldan fou celebrada amb entusiasme. En la festa de la benedicció, algunes
nenes vestides d’angelet l’acompanyaven dalt d’un cotxe convertit expressament
en carrossa per transportar-lo.
Des d’aquell moment Sant Bartomeu ha estat venerat, ocupant un lloc
preferent, damunt del sagrari, al centre del presbiteri. Només fou retirat del
seu lloc el temps que duraren les obres de reforma de l’església, entre els
anys 1986 i 1987.
El 17 d’octubre de 2014 es reuní la junta d’obres de la parròquia,
presidida per mossèn Ramon Viladés, que decidí, entre altres, encarregar la
restauració de la imatge a Gemma
Rodríguez i Capella, restauradora d’obres d’art. La talla va ser traslladada al
seu laboratori, amb l’objectiu de fer-ne la neteja i desinfecció, segons ella mateixa
proposà en l’informe inicial que conté
l’estat de conservació de la figura, els criteris d’actuació, la proposta de
restauració, la temporització i el pressupost.
Els treballs es dugueren a terme entre el 9 de novembre de 2014 i el 22 de febrer
de 2015.
El diumenge 22 de febrer es reincorporà la imatge al seu lloc habitual amb
una Missa celebrada per mossèn Camil Viladrich i mossèn Ramon Viladés, i amb
una senzilla festa de benvinguda en la que es visionà un audiovisual sobre els
passos de la restauració.
Hi eren presents la Lourdes Colell, testimoni presencial de l’arribada de la imatge els anys 40, i Glòria
Vilana, una de les nenes que l’acompanyà, vestida d’angelet.
NOTA: Aquesta
informació ha estat elaborada gràcies als documents de la parròquia de Sant
Bartomeu de la Valldan trobats a l’arxiu Diocesà de Solsona, les actes
municipals de l’Arxiu Comarcal (Valldan, 36), així com al testimoni de persones que recorden els fets: Lourdes Colell
Vila i Francina Vilana. Fins al moment present, no s’ha
trobat documentada la compra de la imatge ni la data concreta de la benedicció. Les imatges de Sant Bartomeu i del Sant
Crist no consten en cap dels inventaris parroquials.
Roser Vila Colell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada