COMIAT A MN. JORDI MAS I ANTÓ, TEÒLEG, POETA, TRADUCTOR, MÚSIC... NASCUT A NAVÀS

Diumenge va morir Mn. Jordi Mas i Antó.

Nascut a Navàs l'any 1929, va estudiar al Seminari Diocesà de Solsona i posteriorment va obtenir les llicenciatures en Teologia -per la Universitat Gregoriana de Roma- i en Sagrada Escriptura -a la Comissió Bíblica de Roma-, després d'haver estudiat a l'École Biblique de Jerusalem. Va exercir com a docent de Sagrada Escriptura al Seminari i a l'Escola Diocesana de Teologia de Solsona, i també va ser professor a la Facultat de Teologia de Barcelona, al Centre d'Estudis Pastorals i a l'Institut de Teologia de Barcelona.

A més a més, de 1981 a 1987 va ser Cap de Secció de Coordinació de l'Activitat Musical, del Servei de Música de la Generalitat de Catalunya i va traduir textos musicats (Lieder i Oratoris) d'autors com Goethe, Apollinaire, Heine, Hugo, Ronsard,...

Per conèixer millor a Mn. Jordi Mas, es pot llegir la "Carta a l'amic poeta", que és el pròleg d'aquest llibre, el primer de poesia publicat per Mn. Mas, quan ja tenia 70 anys. El pròleg va ser escrit pel també sacerdot i poeta Climent Forner, molt amic seu. 

Mn. Jordi Mas i Antó (el primer per la dreta, al costat de Mn. Josep Pleixats) juntament amb el bisbe Antoni Deig, Mn. Jordi Orobitg i els capellans de l'aleshores Arxiprestat de Navàs, en la celebració dels 25 anys de l'ordenació episcopal del bisbe Deig a la Parròquia de la Sagrada Família (Navàs, 2002). El mateix any 2002 Mn. Jordi Mas i Mn. Climent Forner celebraven els 50 anys d'ordenació sacerdotal.

Trobant-nos a les portes del nou any, heus ací un poema de Mn. Jordi Mas i Antó:

ANY NOU

Altra vegada acut el calendari

als funerals d'un any escorregut

i, entre besllums d'auguri imaginari,

corre perduda nostra inquietud.

¿Qui podrà desxifrar el fullat misteri,

qui tastarà la joia o bé el despit

d'aquest boirós futur d'ignot criteri?

Tot és incert, ignot i indefinit.

El món que roda, empès per la clepsidra,

en sínia on davallen temps marcits,

ha amagat horitzons a cada vidre.

Només hi ha febles tons esgrogueïts.

I sembla dir-nos amb remor poruga

que esperem l'esperança amb el desig,

que entretinguem l'enyor, si el cor s'arruga

o l'esglai es congria amb fort trepig.

Un any s'ha esbatanat. La llum novella

tremola feble vers l'esdevenir.

El més enllà tots els afanys ensella

i la frisança es vol obrir camí.